L'Institut
L'Institut forma part de la IAAP (International Association for Analitycal Psychology'
Jo no sóc el que em va passar, jo sóc el que vaig triar ser
Carl Gustav Jung
Objectius
L’Institut Carl Gustav Jung de Barcelona és inscrit en el Registre de Associacions al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques, com a entitat associativa autònoma, no de lucre.
⊗Promovem l’estudi, la difusió i la pràctica de la Psicologia Analítica, formant experts analistes en Psicologia Analítica i membres de la IAAP.
⊗Establim convenis a l’àmbit acadèmic i de Recerca amb les Facultats de Psicologia així com divulguem publicacions i treballs científics i analítics.
⊗Generem línies de col·laboració amb institucions anàlogues, particularment al camp de la Psicologia Profunda.
International Association for Analytical Psychology
La Psicologia Analítica es va originar en els treballs del psiquiatre suís Carl Gustav Jung (1875-1961). Oferint un model integral de la psique humana, la psicologia analítica inclou un enfocament psicoterapèutic per millorar la salut mental i facilitar la maduració de la personalitat, així com un cos teòric de coneixements que puguin amplificar àmpliament les qüestions socials i culturals.
Psicologia Analítica
L’ Institut C.G.Jung de Zürich (Küsnacht), va redactar un document en el qual ressaltava els següents punts:
Encara que la ‘Psicologia Analítica’ té el seu propi punt de vista diferenciat, en una darrera anàlisi, més que una escola de psicologia al costat d’altres és una perspectiva i una metodologia fonamentals, amb capacitat d’adaptar-se a una veritat polifacètica, i així capaç d’integrar les trobades empíriques de moltes disciplines, donant-lis en el procés un context més ric i noves dimensions.
Pel fet que la Psicologia Analítica contempla la psique com estructurada en termes d’oposats, el punt de vista Junguià es caracteriza per moltes polaritats:
- D’una banda posa l’accent en la preeminència bàsica de l’individual davant les forces de la societat i la cultura, però per l’altra dedica l’atenció més acurada per explorar com la vida de l’individu ve caracterizada per factors col.lectius en l’inconscient.
- Mira d’aconseguir una consciència tant ampla com sigui possible, com l’objectiu del desenvolupament psíquic, i al mateix temps reconeix la saviesa instintiva de l’inconscient i la necessitat de viure en harmonia amb aquesta saviesa.
- Emfatitza que no hi pot haver benestar psíquic sense el reconeixement de la part obscura de la naturalesa humana, pero també‚ manté que una manera de viure ética és en darrer terme essencial per a la plenitud individual i per al bé comú.
- Mira la trobada creativa amb el món intern dels sentiments i l’imaginari‚ simbòlic com el cor de la teràpia, tanmateix no oblida la necessitat de posar l’experiència interna sota la prova del món del dia a dia.
- Entén el procés de ‘curar’ o ‘d’esdevenir enter’ com quelcom que, en darrer terme, posseeix una naturalesa religiosa, pero al mateix temps sap que els únics valors i ideals que poden curar són els que troben la seva base en l’experiència directa personal de la dimensió espiritual de la vida.
Encara que ha descobert moltes lleis de la vida psíquica, fins ara desconegudes, no en fa un dogma d’aquests descobriments, més aviat manté una obertura lliure de prejudicis vers totes les manifestacions de la vida psíquica.
En la seva aplicació a la pràctica psicoterapèutica, una de les característiques centrals i diferenciadores del punt de vista Junguià és que en els conflictes i símptomes neuròtics no veu només fallides tècniques del funcionar. Per això la teràpia Junguiana no s’acontenta amb alleugerir només els símptomes, en prendre’s seriosament aquesta tasca. També‚ cerca prevenir la seva recurrència tractant les seves causes més profundes, les quals correntment es troben en deficiències bàsiques i que van més enllà com ara: la manca de coneixement propi, la fallida en desenvolupar el potencias creatiu, els dubtes al voltant del sentit de la vida, o la carença d’orientació espiritual.
El postulat bàsic de la psicologia junguiana fa possible l’oferiment d’ajuda en aquestes àrees, no en la forma de qualsevol ideologia específica o doctrina de salvació, sinó en l’assistència a l’individu en la descoberta del significat que descansa en la seva pròpia ànima. Tal com Jung sovint insistia, és finalment en l’interior de l’individu, i no a nivell de mesures col.lectives socials, que els problemes de la nostra època han de ser afrontats, i on els fonaments d’una societat democràtica saludable han d’ésser preservats i enfortits.
L’esperit de l’anàlisi i teràpia junguians es troba agafat de la millor manera en les pròpies paraules de Jung:
La primera tasca de la psicoteràpia d’avui és perseguir com a propósit singular l’objectiu del desenvolupament individual. Obrant així, els nostres esforços seguiran el propi esforç de la natura per donar vida amb plenitud de fruició en cada individu… Els treballs del doctor tant com el del pacient es troben adreçats vers aquest ocult i encara no manifest ser humà ‘enter’, que és alhora l’ésser humà més gran i futur”.
Aquesta atenció als valors de l’individu no es tanca en ell. El procés d’individuació té una prova de realitat que Jung formulava d’una forma senzilla: “Com més vagis sent tu mateix més sabràs ésser i conviure com ‘gent amb la gent’ “.
Suggerim visitar el següent enllaç: http://www.junginstitut.ch/english/